dissabte, 18 de setembre del 2010

Cataluña - Espanya

Acabo de tragar-me aquest documental que TV3 va passar aquesta Diada i que, tant aquest dia com quan va estar en cartellera als cinemes, se'm va passar.
Realment l'he trobat molt interessant i, de la mateixa manera que el d'Adéu, Espanya?, et deixa una mica de sensació de frustració envers la majoria dels polítics (tan espanyols com catalans). A més, et deixa una mena de sensació de coïssor a l'ojete de tant que ens donen pel cul (i de com ens deixem).


Estaria molt bé que la gent sapigués el que s'explica en aquests documentals i pogués valorar per ella mateixa, sobretot de cara a les eleccions que se'ns venen, sobre les quals intentaré no fer cap comentari.


En resum, m'agraden molt les declaracions de Miguel Herrero y Rodriguez de Miñón (tan de bó hi hagués més gent a Espanya que tingués aquest sentit comú) i em fot caguera i vomitera el Boadella.

Al final, com sempre, cornuts i a pagar el beure.

dijous, 16 de setembre del 2010

Una de caps

Sí que feia temps que no deixava rastre per aquí...No m'extranya. Estic en ple procés d'integració a la meva nova vida laboral.
Ara mateix estic a l'estranger amb la companyia del meu apreciat nou cap. Un magnífic professional i millor persona, que pel matí s'esmorza quatre llibres de negocis i durant el dia et va deixant anar el seu vocabulari d'escola de negocis amb el que guarneix les seves palles mentals. Vaja, que ell de xerrar molt, però de currar poc. Ja m'enteneu.
El cas és que he passat la setmana a cavall entre uns països que hi ha pel nord de França i entre els que ens hem mogut amb el seu cotxe; el seu Mercedes que tan l'enorgulleix.
No sé si heu vist Mentides Arriscades (True Lies), aquella pel.li de l'amic Arnold on hi ha una escena en la que ell està provant un cotxe que li intenta vendre un personatge que s'està intentant lligar la seva dona.


Doncs no sabeu la de vegades que m'hagués agradat fer d'Arnold (llàstima que jo anava de copilot) aquests dies. Mentrestant, el tio em fot el cap com un bombo i jo m'evaeixo, buscant inútilment una persona amiga que em comprengui. No entraré en detalls de la feina, però aquest Mr. Know-it-all és un d'aquests productes del món del business que molta boca i poc arremangar-se, i mentre tota la feina la fan els altres, ell es penja la medalla de gurú visionari. Com pot ser que aquest tipus de gent arribi tan amunt? Com pot ser que la gent competent sigui tan minoritària? 
L'única estona de plaer en tota la setmana ha estat quan avui m'ha deixat sol i m'he fotut per sopar una bacanal de musclos amb patates fregides. Demà a casa.

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License