diumenge, 17 de juliol de 2011

La doctrina del shock

És ideal per carregar les piles de la mala llet, sobretot en un diumenge tarda, mirar-se un d'aquests documentals que ens recorden com es manipula la massa i com sempre surten guanyant els hereus dels senyors feudals amb paraules com "llibertat" i "democràcia" a la boca.

Aquesta tarda m'he mirat "La doctrina del shock" (parlo del documental, que el llibre no l'he llegit) i m'ha agradat  el fet de relacionar diferents fets dels quals molts en som conscients, però que poques vegades fem l'esforç de relacionar o bé, de pensar què hi ha darrera veritablement.

Això m'ha fet reflexionar sobre la gran injusticia que està passant ara mateix aquí, amb les grans retallades que ens venen com necessàries, (és veritat que quan et trobes davant alguns treballadors públics -funcionaris- desitjaries que els fotéssin al carrer, però això vindria a ser un altre tema) mentre es destinen grans quantitats públiques a d'altres partides absurdes o injustificables.
També cal tenir en compte com es manipulen les quantitats i com, a partir de certes quantitats, tan ens fa que ens parin de 10 milions com de 10.000 milions. Molt poca gent es pararà a comparar xifres.
Així ens trobàvem amb tonteries com quan parlàven del cost d'arreglar Plaça Catalunya després de l'acampada, molt similar al cost de la collonada de canviar els senyals de trànsit amb la conya de l'estalvi energètic (diuen que uns 250.000€, aquest cop multiplicat per 2). Aquestes noticies estàven en boca de molta gent quan, en realitat, estem parlant de quantitats irrisòries si ho comparem amb grans desfalcs que ens foten als comptes públics com, per posar altres exemples, les missions de l'exèrcit espanyol a favor de la "democràcia" o les partides destinades a ajudar la re-estructuracó del sistema bancari (FROB). Amb un gràfic és facil comparar aquestes quantitats amb, per exemple, l'import de les retallades en el pressupost de sanitat de la Generalitat que sembla ser que és del voltant dels 1000 milions d'euros.


Tot això sense tenir en compte altres informacions com, per exemple que ex-presidents del govern espanyol  (Gonzàlez o Aznar) cobraran de forma vitalicia un sou de 80.000€ l'any (es veu que més alt inclús que l'actual sou de Zapatero), encara que, a més, estiguin en nómina (encara més alta) d'empreses privades com Endesa o Gas Natural. No puc evitar pensar com, tots aquests fills de puta que remenen les cireres, es deuen partir el cul quan pensen en la facilitat amb que ens les mengem doblegades. I mentrestant, anem socialitzant pèrdues i privatitzant beneficis.

1 comentari:

  1. I ja no li dic si hi posa les ajudes a les empreses automobilístiques... (entre d'altres)

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails
Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License